Decreixement econòmic

Fa uns dies llegia al diari El País un article sobre el corrent creixent de pensament, format per economistes i antropòlegs, que sustenta que el creixement continuat de l’activitat econòmica és insostenible i és el responsable del canvi climàtic, l’esgotament dels recursos i de les desigualtats. Estem en una societat on tots els països cerquen la millora de les seves economies, però un creixement infinit en un planeta on els recursos són finits és difícil d’encaixar.

Quan el producte interior brut (PIB) augmenta sembla que el país va bé. Hi ha més treball, més ingressos i, a priori, millora el benestar de les persones. Així ha estat durant molts anys. Però en el context de crisi climàtica actual el benestar de les generacions futures no està garantit. Produir més i consumir més contribueix a l’augment de les emissions de CO2 i a la destrucció dels recursos naturals i del planeta. Alguns països disposen d’un PIB alt, però basat en produccions que malmeten el medi ambient o depenen d’uns recursos naturals limitats. Per altra banda, també és sabut que l’augment del PIB sovint contribueix a generar més desigualtats entre la població.

L’escenari transgressor d’un decreixement implicaria un canvi radical del model de consum tan arrelat en les societats occidentals basades en el capitalisme. Desconec si aquesta atrevida opció seria sostenible per a les economies globals i sobretot acceptada per una població que ha nascut en el context de l’abundància. Una altra opció, que també em genera força escepticisme, és la de repensar el creixement amb fórmules més sostenibles, sense ocasionar danys irreversibles al medi ambient, tot garantint o millorant el benestar a les generacions futures. El debat és molt complex i requereix una transformació social important. Possiblement, aquest és el gran repte dels economistes que han de trobar una solució als límits de creixement que ens imposarà el nostre planeta.