Pisos fantasma

Només em ve al cap una paraula per descriure la problemàtica de l’habitatge, drama. Jo, i m’imagino que molts vosaltres, coneixem veïns angoixats, i no és per menys, car ja tenen l’espasa de Dàmocles en forma de missiva de no renovació del contracte de lloguer de la seva llar (m’agrada més “llar” que “habitatge” o “pis”; “llar” sembla menys producte financer, coses meves). Govern, sortosament, fa un gir per encaminar-se vers l’alliberament del mercat de l’habitatge, sàvia rectificació, motivada, ben segur, per la mobilització massiva de la ciutadania en forma de manifestació pacífica. Molt han d’aprendre ambdós veïns de l’exquisit comportament de la ciutadania andorrana en una manifestació, i la rectificació del Govern sense embuts ni excuses. Acció... reacció, bé per a tots plegats. Per altra part, els grups parlamentaris s’afanyen a cercar solucions en forma de llei, per posar fre a la inversió estrangera. Aquesta només és una tecla del piano, i és, sens dubte, necessària per al desenvolupament del país; acotar-la sí, però no criminalitzar-la, molts viuen d’aquesta entrada de diners, inclosos Govern i comuns. Un altre meló són els habitatges buits sense declarar, fruit d’antics inversors estrangers, la majoria espanyols. Els càlculs del ministeri d’Habitatge donen xifres d’uns tres mil pisos sense ús que, amb la tramitació del registre de la propietat, podrien sortir al mercat o quedar bloquejats per més temps en espera dels acords dels propietaris i fisc espanyol. Esperem que la solució del registre de la propietat immobiliària no eternitzi l’afer. Tot aquest paquet de pisos buits (ara no utilitzo “llar”), podrien ser finalment un xifra molt més elevada. Crec que és un error identificar els pisos buits o fantasma, pel consum de llum o d’aigua; si no, només cal veure com, nit rere nit, molts habitatges s’encenen automàticament amb una domòtica preprogramada. Coses del segle XXI, ja veus...