La Seu i Andorra

Andorra està desbordada. Encara que el model de desenvolupament d’Andorra necessita moltes millores internes, considero que part de les solucions a l’accés de l’habitatge, a l’economia o a la sostenibilitat d’Andorra passarien per la integració regional.

La Seu d’Urgell i altres municipis propers poden ser una solució als problemes actuals d’Andorra, i Andorra pot esdevenir una solució als problemes de la Seu d’Urgell i dels seus voltants. Tanmateix, els polítics andorrans no poden expressar-se com si expulsessin els seus ciutadans a viure a la seu d’Urgell. En canvi, els polítics andorrans i dels territoris veïns podrien plantejar projectes globals i compartits que mostrin igualtat de tracte i de cooperació.

D’una banda, l’Estat Andorrà pot negociar amb les capitals veïnes i Europa la creació d’una àrea suburbana entre la Seu d’Urgell i Andorra per al desenvolupament econòmic sostenible del Pirineu (la idea la va plantejar Juli Minoves en una jornada d’Andorra a Prada). De l’altra, els comuns i els ajuntaments propers podrien crear un grup de treball informal per ampliar la cooperació territorial. Es podrien compartir serveis com l’educació i la sanitat, podríem promocionar rutes turístiques del Pirineu als mercats internacionals, es podria produir conjuntament energia renovable, es podrien promocionar i potenciar els productes agrícoles i ramaders de l’Alt Urgell i Andorra a l’hora, podríem fer esdeveniments esportius transfronterers, podríem fer acords amb l’escola agrària del Pirineu, es podrien plantejar programes de formació professional i universitària conjunts o es podria plantejar la creació d’una zona franca industrial a la Seu d’Urgell. Des d’aquesta perspectiva, podríem crear una cooperació de guanyador a guanyador. En lloc de potenciar un suburbi per expulsar problemes, es tractaria de promoure una àrea prospera de desenvolupament econòmic, projectes i serveis compartits.