Comú d'Estat

La modificació de la Llei sobre l’increment dels lloguers va ser aprovada ahir al Consell General per unanimitat. És probablement un dels textos més importants de cara a l’any vinent i, segurament, del qual més es parlarà en la campanya electoral que s’ha de posar en marxa les properes setmanes –encara que sigui de forma indirecta.

En més d’una ocasió s’ha dit en qualsevol barra de bar que els polítics sempre acaben fent el que volen, que no escolten la ciutadania i que, al cap i a la fi, participar en la vida política no té cap mena de sentit perquè tot ja està decidit. Crec que és una evidència que el fet que s’hagi modificat aquest text respon, a més del procés habitual del tràmit parlamentari, a la mobilització de la gent al llarg de les darreres setmanes per fer canviar un text que era massa liberalitzador. Sempre he estat un gran defensor que les democràcies petites tenen moltes més possibilitats de funcionar millor que els grans organismes supranacionals.

Allò que en diem la política de carrer és quelcom que s’ha de recuperar, però no per arreglar una voravia o un parc infantil, sinó perquè siguin els organismes més petits els que acullin de forma directa la veu de la ciutadania. Si una cosa bona hauria de tenir la democràcia andorrana és que ser un país petit hauria de permetre escoltar de forma més senzilla a tots aquells que vivim aquí.

Més enllà del debat sobre qui hauria de poder participar en les eleccions comunals –al meu parer, aquells que portin residint al Principat un mínim de cinc anys encara que no tinguin passaport–, la política comunal s’ha de convertir la legislatura vinent en aquella que sigui la veu directa dels problemes de la ciutadania que, de rebot, implica que els comuns es facin càrrec de problemàtiques que, avui en dia, han deixat passar com, per exemple, l’habitatge.