La victòria és del Poble

Dimarts 28 de novembre el Consell General va aprovar per unanimitat la llei que ha de permetre regular el mercat del lloguer aquests pròxims anys. Entre altres, aquesta norma estableix una pròrroga automàtica dels lloguers fins al 2027, el marc en el qual es podran augmentar l’any vinent i regula un increment fins als 50 euros per metre quadrat en l’impost a pisos buits, així com l’allargament fins al setembre del 2025 de la moratòria per a la concessió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic. No obstant això, sigui al llarg del debat sobre el projecte de llei com durant la sessió on es va acordar aquesta llei, vaig trobar a mancar que els diferents grups parlamentaris agraïssin al Poble, amb una P majúscula, el fet que s’hagi arribat a aquest consens parlamentari sobre l’habitatge. En efecte, el fet que la majoria giri 180 graus els seus plantejaments sobre aquest tema (recordem que en la seva primera versió aquesta llei preveia augments de lloguers poc controlats i per sobre de l’IPC, el final d’algunes pròrrogues, etc.) no és degut al treball de l’oposició (ja que davant d’una majoria absoluta ben poca cosa podien fer a part de proposar alternatives que no s’haurien tingut finalment en compte), sinó a l’acció dels ciutadans que es van mobilitzar i van sortir al carrer per reivindicar els seus drets i mostrar el seu malestar. La victòria d’aquesta llei és del Poble, i no dels partits polítics, i encara menys dels que pensaven que podrien passar sense problemes plantejaments com els inicials. I cal esperar que aquesta llei, que entrarà en vigor l’1 de gener vinent, marqui un abans i un després. En efecte, si una lliçó haurien d’haver après els nostres polítics és que no poden fer tot el que volen, encara que tinguin una majoria confortable i puguin avançar sense necessitat de consens amb l’oposició, ja que finalment qui té realment el poder són els ciutadans que els van votar.