Atenció plena

En una era en què la multitasca s’ha convertit en una insígnia d’honor, la saviesa ancestral que ens recorda que “la ment només es pot centrar en una cosa alhora” té una rellevància inusitada. Aquesta premissa, sovint subestimada, s’erigeix en un far de saviesa en un oceà de distraccions digitals. El cervell, considerat erròniament com una màquina multitasca, opera en realitat sota un principi d’atenció focalitzada. L’èxit, aquesta quimera perseguida per molts, s’assenta sobre la pedra angular de la concentració. Aquesta habilitat no és res més que la capacitat de dirigir tots els nostres esforços i recursos cognitius en una sola direcció, un art que a la nostra època sembla estar en perill d’extinció. La distracció, aquesta seductora i omnipresent companya de l’era digital, soscava silenciosament la nostra eficàcia. Hem deixat de valorar la importància de l’atenció plena, no pas per desconeixement, sinó per una manca de consciència sobre les seves conseqüències profundes. Quan ens aventurem a dur a terme múltiples tasques simultàniament, caiem en un parany autoimposat. La qualitat de les nostres accions es dilueix; sigui en una conversa o en la realització d’un treball, la manca d’atenció desdibuixa l’excel·lència. Daniel Goleman, al seu llibre Focus, ens recorda que “l’atenció és un múscul de la ment”, i com a tal, pot i ha de ser exercitat. En un món que constantment dispersa la nostra atenció a través de mòbils, correus electrònics i xarxes socials, esdevé essencial enfortir aquest múscul cognitiu. El mindfulness o atenció plena emergeix com una eina poderosa en aquesta lluita contra la dispersió. Aquesta pràctica no tan sola ajuda a entrenar el múscul de la concentració, sinó que també fomenta l’habilitat per inhibir impulsos emocionals jugant un paper clau en la intel·ligència emocional. La gestió d’un mateix, per tant, troba al mindfulness una aliada inestimable. Buda va sentenciar: “No visquis en el passat, no somiïs en el futur, concentra la ment en el moment present.”