Pallasso 2.0

Ja fa uns mesos em vaig atrevir a publicar un article d’opinió que demanava a Stop Violències, amb tot el respecte, moderar-se en la seva línia incendiària. Un respecte que com era d’esperar, la Vanessa Mendoza no va tindre en publicar un post a l’Instagram que em caracteritzava com el pallasso de la setmana. Només per manifestar una opinió, per pensar que per aconseguir un dret fonamental com és l’avortament, cal esperar el moment idoni sense posar en perill l’statu quo del nostre fràgil país.

Doncs anem pel títol pallasso de la setmana dos.

En l’anterior article recordava totes les injúries contra el nostre país presentades com un informe a l’ONU. Recordem-ne algunes, com ara que Andorra obliga dones a seguir l’embaràs i donar en adopció el nadó, o que no s’entren a tràmit denúncies per violència masclista, entre d’altres.

Aquestes últimes setmanes ha anat més lluny i cito textualment: “Un país que està en contra de l’avortament inclús en cas de violació d’una nena és un país que està a favor que ens violin.”

Continuo fent un esforç en pensar que incendiant amb injúries tot el nostre país, pots assolir un dret fonamental com l’avortament, però el fi no justifica els mitjans. Milers de morts palestins no justifica acabar amb Hamas, a títol d’exemple.

Crec i defenso que són necessàries postures extremes feministes per assolir uns mínims en la lluita feminista per la igualtat i obtenir drets fonamentals com l’avortament, com a mínim en els tres supòsits bàsics. Ara bé, postures extremes donen arguments als masclistes en el seu còmode patriarcat.

Si feu turisme per Toledo, que ho recomano, en alguns carrers podreu veure unes plaques que diuen: Estacalleesde Toledo. La llegenda diu que l’alcalde de torn les va col·locar per pressionar l’Església per haver-les tancat, apoderant-se d’aquest patrimoni públic. L’Església acostuma a apoderar-se de béns i drets fonamentals, només cal tindre paciència i consens...