Creat:

Actualitzat:

Dimarts passat el Diari va publicar en el seu apartat La Tribuna un article d’opinió signat per dos consellers generals que marca, al meu parer, un abans i un després en les formes de fer política al país. Un article amb un to clarament destructor i corrosiu, que intenta donar una imatge més que negativa a la ciutadania de la candidata adversa a les eleccions comunals del partit que representen. Si l’escrit s’hagués limitat a fer un balanç de l’equip comunal actual i de la seva mandatària, basant-se en fets concrets i aportant propostes constructives, hauria pogut passar com un simple acte de campanya… però no ha estat el cas, tot el contrari. En efecte, l’article en realitat és un seguit de recriminacions i acusacions sobre aspectes més personals que professionals de la màxima representant comunal. Aquest tipus de declaracions només fan que reforçar la visió negativa que pot arribar a tenir la ciutadania dels polítics, i el fet que hi hagi cada vegada més desafecció política. Com deia un dels nombrosos comentaris de lectors en la versió digital del Diari, la majoria dels quals eren per mostrar el seu enuig en la forma de fer política dels dos consellers de la majoria parlamentària actual, “els ciutadans volem escollir propostes i no opinions i atacs cap a les persones”. Política i ètica o política i moralitat, dimarts llegint aquest article em va fer la sensació que s’havia sobrepassat un límit i que em trobava enmig d’una campanya electoral americana, on tot és permès i on és força usual que els candidats entrin en la crítica de temes personals més que professionals. Aquesta manca d’elegància mostra finalment una manca d’arguments polítics vàlids, ja que quan un no té propostes concretes a exposar i a defensar el més fàcil és atacar aspectes personals de l’adversari. I com deia a l’inici de la meva columna, això marca un abans i un després en les formes de fer política al país.

tracking