Les set claus
I diuen que demà farà bo
Avui una petita part de la ciutadania podrà exercir el dret a vot si no ho ha fet abans a la Batllia o per correu. I dic una petita part, ja no perquè no tots els ciutadans tenen dret a vot, sinó perquè hi ha una tendència generalitzada a pensar que la política no va amb nosaltres. De fet, en les darreres eleccions comunals només va votar un 56,54%, i això que la política comunal sembla que la ciutadania l’hauria de sentir més propera que la política governamental. Soc de les que pensa que s’ha d’anar a votar encara que sigui per respecte a les persones que van lluitar pel sufragi universal, i si això us queda molt lluny podeu pensar que, fa no gaire més de 50 anys, 7 dones d’aquí, encapçalades per Quima Calvó, van presentar una sol·licitud per aconseguir els drets polítics per a les dones andorranes. Per als qui pensen allò que jo passo de la política, penseu que la política no passa de vosaltres, perquè la política és la que gestiona la nostra vida quotidiana i la política és la que pot fer-nos la vida més o menys fàcil. El comú és qui gestiona la nostra aigua, els nostres carrers, els parcs on juguen els nostres fills, les llars d’infants, els centres esportius i culturals… en definitiva, tot de coses que formen part del nostre dia a dia. I si això encara no us fa el pes, penseu que el sistema electoral comunal fa que el partit més votat, encara que sigui per un sol vot, tingui majoria absoluta. Això, que pot semblar una barbaritat poc democràtica, es va fer pensant en el bon funcionament del Comú, ja que amb la majoria absoluta es garanteix que durant quatre anys el comú pugui portar endavant les seves iniciatives, encertades o no, i evitar així que la gestió comunal es converteixi en un batibull d’opinions que no porten enlloc. I si, tot i això, encara no us fa peça, penseu que el vot en blanc deixa clar que ni uns ni altres us generen confiança i potser els farà reflexionar sobre les seves propostes. I, a més, diuen que demà farà bo!