Prec per un alto el foc

La superfície d’Andorra és de 468 quilòmetres quadrats. La població, unes 80.000 ànimes. La densitat de població: 174 habitants per quilòmetre quadrat.

A 3.200 quilòmetresvers l’est, a l’altre costat de la Mediterrània, la Franja de Gaza són 360 quilòmetres quadrats –108 menys que Andorra–. La població, més de 2.500.000 habitants. La densitat, prop de 7.000 persones per quilòmetre quadrat. 40 vegades la nostra!

El nostre paisatge és muntanyós; Gaza pla, el punt més alt: 105 metres sobre el nivell del mar. Aquestes dades potser ens poden ajudar a situar-nos.

Dit això, vull precisar que condemno amb tota la meva força–conscient que és ben poca o nul·la– les brutals matances i la presa d’ostatges perpetrats pel grup Hamas a Israel el 7 d’octubre. Crims que no tenen nom i ens precipiten en l’avenc més negre de l’ésser humà. Crims que reclamen justícia, indiscutiblement. Justícia! No venjança.

I, si es pot entendre que la població es deixi emportar pels sentiments i la ràbia, cal preguntar-se a què correspon aquesta actuació quan són els dirigents que en fan bandera!

Us imagineu dos milions i mig de persones en un territori de la superfície d’Andorra? Milers de persones desplaçant-se de nord a sud sota l’amenaça d’un exèrcit? Imagineu arribar allà on us han dit que estaríeu fora de perill i també us bombardegen?

Ja han mort, com a mínim, prop de vint mil persones més, aquestes en mans de l’exèrcit israelià, el 65% de les quals dones i canalla. Una massacre que tampoc té nom?

Crims de guerra, els uns i els altres! Clamant justícia!

Com ha passat cada cop que israelians i palestins s’han enfrontat, s’allunya l’esperança de poder albirar una escletxa, encara que minsa, capaç de portar un bri d’esperança de pau.

Violència genera violència; odi genera més odi. Ni l’una ni l’altre no són forces capaces d’aportar solucions de convivència a llarg termini.

Només acceptació d’uns i altres, respecte mutu i diàleg franc són eines cabdals per aconseguir entesa, conciliació.