'Dona, Vida, Llibertat!'

El premi Nobel de la Pau ha sigut atorgat fa pocs dies a Narges Mohammadi en reconeixement de la seva incansable lluita en la defensa dels drets de les nenes i les dones a l’Iran. Aquest Nobel no tan sols és un homenatge a Mohammi, sinó també un reconeixement a la valentia i la determinació de totes aquelles dones iranianes que, sota el lema Zan, Zendegi, Azadi (Dona, Vida, Llibertat), han alçat la veu en un clamor per la justícia i la igualtat. Un nivell de reconeixement internacional que no és ben rebut per l’Iran. Segons explicava la BBC, el ministeri de Relacions Exteriors de l’Iran ha qualificat el premi Nobel com a “esbiaixat” i en línia amb “les polítiques intervencionistes i anti Iran d’alguns països europeus”. En desembre de l’any passat, Mohammadi va escriure des de la presó a la BBC detalls esquinçadors sobre com les dones detingudes en manifestacions estaven sent abusades sexualment i físicament. En la seva carta, va indicar que aquest tipus d’agressions s’havien tornat més comunes durant les protestes massives provocades per la mort de Mahsa Amini. La mort de Mahasa Amini, així com els noms de moltes altres dones, van córrer per les xarxes socials commocionant-nos i provocant un moviment global de dones tallant-se els cabells en moviment de protesta per tot el món. El Codi Penal iranià, juntament amb altres lleis i regulacions, restringeix severament els drets de les dones en àmbits com el matrimoni, el divorci, l’herència i la custòdia. A més, les lleis del hijab obligatori s’imposen des de l’inici de la pubertat. La seva lluita no és només per la llibertat personal, sinó per les llibertats fonamentals de totes les dones a l’Iran. Des de la comunitat internacional, s’ha fet una crida per a l’aturada immediata de la violència estatal i per l’alliberament segur de totes i tots els ciutadans i ciutadanes detingudes durant les protestes. El premi Nobel a Narges Mohammadi és un pas més en aquesta lluita, però encara queda molt per fer per garantir que les veus de les dones iranianes siguin escoltades i els seus drets, respectats. De fet, queda molt per fer en la lluita per la defensa dels drets de les dones a tot el món, aquí a casa, també.

* Judith Pallarés, Presidenta d'Acció