Les set claus
Salvem Europa
La Unió Europea establiria un perillós precedent
Fins ara, la Unió Europea compaginava l’homogeneïtat del mercat únic amb la sobirania dels Estats. Quan Liechtenstein, Islàndia i Noruega van negociar l’accés al mercat únic sense ser estats membres de la Unió Europea (UE) es va equilibrar l’acceptació de la normativa europea amb el respecte de la sobirania. Així es va crear l’Espai Econòmic Europeu (EEE), un acord internacional on els estats membres de l’EFTA (Liechtenstein, Islàndia i Noruega) s’ajunten amb els estats membres de la UE. Els membres de l’EEE no membres de la UE implementen dinàmicament als seus estats les normes del mercat únic (menys amb els productes agrícoles i pesquers). Alhora, no estan sotmesos al Tribunal Europeu de Justícia, participen dels comitès tècnics de la UE que elaboren les lleis i tenen cert dret de vet a l’implementar normes europees. Així, la UE, preservant el mercat únic, s’adapta a la realitat política d’un microestat. Liechtenstein manté un sistema de quotes i un IGI homologat amb Suïssa al 7%. Aquest és un funcionament de la UE eficaç, respectuós i democràtic. Ara, la Unió Europea, amb l’acord d’associació amb Andorra, ha engegat una nova etapa: l’acord més “complet” amb un Estat tercer i el pas “més enllà” de Liechtenstein que el senyor Serfcovic va dir a la roda de premsa. Així, la UE crearia un nou precedent: ens imposaria la supremacia de les seves normes sense atorgar-nos un encaix institucional similar al de l’EEE. A canvi, mantindríem el diferencial fiscal de l’IGI i les quotes. Tot i que a nivell econòmic salvaríem alguns mobles, políticament patiríem la pitjor pèrdua de sobirania d’un Estat tercer. Com a mínim, hauríem de lluitar per entrar a l’EEE mantenint l’acord duaner o aproximar-nos a la sobirania que manté Liechtenstein. Pel bé d’Europa i dels seus valors fundacionals, es necessita una altra UE. Si aquest antecedent es fa realitat, es fomenta un gris mercat burocràtic enlloc d’un organisme polític atractiu.