Un futur 2024 enfosquit

Estem a les acaballes del 2023 i és el moment idoni per mirar enrere i fer una ullada per veure tot el que ha passat. Hem viscut un any intens amb dues eleccions i després d’una mica més de tres anys de pandèmia, el bon avenç de la vacunació i la constatació que el fet de retirar les mesures restrictives no provocava nous agreujaments ni repunts de la malaltia va portar el màxim organisme sanitari mundial el 5 de maig a retirar l’emergència sanitària. S’estima que en aquest temps uns set milions de persones a tot el planeta han mort a causa de la covid-19, i si bé és cert que el coronavirus no ha desaparegut, els seus efectes sí que son molt més controlables, un final d’un dels períodes més difícils viscuts per la humanitat a l’era moderna.

Del 2023 ens endurem a la maleta els assumptes pendents per al 2024, entre altres la crisi de l’habitatge i l’acord d’associació que Andorra preveu tancar amb la Unió Europea, un acord que vindrà precedit per un referèndum en què finalment el poble andorrà haurà de decidir entre formar-hi part o no.

També ens tocarà posar el comptador de males accions a zero per ingressar en el 2024 depurats i absolts per la immersió en un bany de fe i bondat a l’spa de l’ànima.

Com diria René Descartes, una passió de l’ànima que es genera quan percebem un bé, un està alegre quan aconsegueix un propòsit, aconsegueix un objectiu, rep una bona notícia o el donen d’alta a l’hospital, només es pot estar alegre si un té l’experiència del bé rebut, observar el bé que som capaços d’aconseguir fins i tot en situacions extremes; es pot estar alegre si som capaços de reconèixer els béns que ens han estat donats, allò que hem rebut dels altres sense merèixer-ho i els que som capaços de generar.

Ara bé, en un món enfosquit per unes expectatives de futur encara més fosques a nivell social i econòmic, és molt difícil sobreposar-se i estar alegre o generar alegria i fe