Regalem-nos actitud!

Recordant l’inici de la novel·la Little Women de Louisa May Alcott –”Christmas, won’t be Christmas without any presents”– que cada Nadal ens passen en versió pel·lícula, em ve al cap, ja fa una bona colla d’anys, la resposta d’una alumna davant la pregunta d’abans de les vacances de Nadal, per allò d’estar al dia del que volien els adolescents i no perdre pistonada. “Què demaneu als Reis?”. “Jo he demanat uns pits nous”, i sí, després de les vacances va arribar a classe amb uns pits nous. Jo em vaig quedar ben astorada i no entenia com uns pares podien regalar una pròtesi mamària, que no deixa de ser un ens aliè al cos, i encara que no sigui res dolent, tampoc crec que sigui beneficiós per a una dona. Tanmateix, potser hi haurà algú que pensarà que si la pobra xiqueta volia pits nous, per què no? De fet, l’augment de pit és la intervenció de cirurgia estètica de més èxit a tot Occident i amb demandants cada vegada més joves. Des d’un punt de vista antropològic, mal dit feminista, aquest fenomen es deu al bombardeig d’icones estètiques en les quals predomina el component sexual que ens atribueix el discurs masculí dominant i que deu ser veritat, perquè a quina de nosaltres no li ha passat pel cap en algun moment canviar-se’ls. Suposo que aquest bombardeig és també la causa de sentències com la que a certa edat les dones ens tornem invisibles, i que com afirma Mariola Cubells és una frase estúpida que cal combatre amb actitud. L’actitud que va fer que al XIX, Louisa May Ascot es negués, malgrat les indicacions de l’editor, a escriure una novel·la per a dones amb el típic final de la boda de la protagonista. Com l’actitud de moltes dones que als anys 80 es van sotmetre a implants de pits i que avui se’ls estant llevant, perquè confessen que la relació amb les seves pròtesis mamàries durant tots aquests anys ha estat complexa i incòmoda, alhora que se senten alliberades després del procés, com treure’s un pes de sobre. Regalem-nos actitud!