L'habitatge i l''exit tax'

El greu problema de l’habitatge a Andorra es deu, entre molts altres factors, a la persistent demanda de nous residents que volen instal·lar-se al país per motius de seguretat personal, fiscals, etc. Aquest increment de les sol·licituds de compra o lloguer per part de persones amb alt poder adquisitiu provoca, donada l’escassa oferta, un increment exponencial dels preus que ha acabat derivant en una situació de tensió social de tots coneguda. Això ha conduït a les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer establertes pel Govern a fi d’evitar que la pujada de preus afecti els antics llogaters, que no podrien suportar haver de pagar les rendes al preu de mercat actual. També cal esmentar l’evident perjudici que aquesta mesura suposa per als propietaris, que veuen expropiada una renda que no podran cobrar.

A tot això s’afegeix un aspecte poc conegut que pot agreujar aquesta crisi immobiliària. Efectivament, l’entrada en vigor de l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea, del qual encara no es coneix la lletra petita, podria comportar la supressió de l’exit tax. Aquest impost de sortida es merita quan un resident espanyol (però també d’altres països) trasllada la seva residència a tercers països que no pertanyen ni a la Unió Europea ni a estats de l’espai econòmic europeu. L’acord amb Andorra serà molt semblant al signat per aquest últim grup de països i, per tant, equivalent en el contingut d’obligacions i drets. L’impost afecta bàsicament els empresaris, els quals, a partir de cert import, han de pagar l’IRPF per les plusvàlues latents produïdes a les seves empreses, és a dir, tributar per la diferència entre el preu d’adquisició de les accions de la seva propietat i el preu actual de les dites participacions. Aquest gravamen ha suposat fins ara un entrebanc important a l’hora de traslladar la residència, ja que s’està tributant per un guany que encara no s’ha materialitzat.