El repte dels comuns

Passades les eleccions comunals, ara toca afrontar el repte més gros dels comuns: frenar el creixement urbanístic resolent l’escassetat d’habitatge i sense destrossar l’economia. Tres objectius difícils de conciliar.

Si reduïm els terrenys edificables, el sòl que quedi urbanitzable s’encariria més; i per extensió, els habitatges. Si fem més amables i verds els nuclis urbans, sobretot aquells on hi ha més pisos de lloguer, s’atrauria més residents rics, accelerant l’expulsió de famílies de menor poder adquisitiu.

Penso que hauríem de fer dues reformes. Primer, en lloc de reduir els terrenys edificables, establiria un sistema de quotes de llicències urbanístiques i turístiques. És a dir, encara que es mantindrien les edificabilitats actuals, es donarien per llei un límit anual de permisos per fer habitatges i allotjaments turístics a cada parròquia. Aquests límits s’haurien de calcular cada cert temps i anirien lligats a la disponibilitat de recursos com l’aigua o la mobilitat. Serviria per créixer de manera més harmònica creant una llista d’espera per construir determinats habitatges. Per exemple, a cada parròquia quedarien limitades les segones residències que es poden construir anualment, fins i tot a zero en determinats anys. Per a què no afecti els treballadors i als propietaris de terres que no han especulat, els habitatges destinats a lloguer assequible, a ús familiar o a ús ramader no tindrien límits. Això s’hauria d’acompanyar d’una reforma del finançament dels comuns. Els comuns quan donin menys llicències urbanístiques i tinguin millor cura del territori, haurien de rebre més diners de les transferències de l’Estat. Actualment, és a l’inrevés, a més construcció i més habitants, majors ingressos pels comuns.

Necessitarem moltes altres mesures. Amb la conjectura actual és difícil combinar els tres objectius de sostenibilitat, habitatge i economia. El primer pas és donar suport a les famílies que preserven la terra.