Educar la felicitat

Al llindar d’un nou any, és tradició desitjar felicitat als qui ens envolten. Aquest costum, arrelat a la cultura global, ens convida a reflexionar sobre el concepte de felicitat i el seu impacte en la nostra vida quotidiana. El cèlebre escriptor Andrés Oppenheimer, al seu estudi sobre els països percebuts com els més feliços del món, dona llum sobre aquesta recerca universal.

A les nacions com Dinamarca, Finlàndia i Islàndia, la felicitat no és només un estat emocional, sinó una política d’estat. Aquests països, consistentment qualificats com els més feliços, revelen una veritat fonamental: la felicitat és cultivada i ensenyada. La rica vida social i la integració comunitària són pilars de la seva cultura. En els seus sistemes educatius, s’imparteixen cursos que fomenten una “educació positiva”, incentivant els individus a identificar i multiplicar els moments de satisfacció a la seva vida diària.

Contràriament a la creença popular, la felicitat no és una fórmula màgica ni un regal del destí. És el resultat d’una sèrie d’accions i d’actituds. L’educació i la participació en activitats que generen satisfacció interna, com ara la música, la lectura, les manualitats, els esports i el treball comunitari, són aspectes essencials en la construcció de la felicitat.

Aquest enfocament holístic va més enllà del plaer personal. Implica un esforç col·lectiu per crear i mantenir espais on la felicitat pugui florir, no només per a un mateix sinó per al benestar de la comunitat. La felicitat, així entesa, es converteix en una força que transforma i enriqueix, tant individualment com socialment.

A la cruïlla d’un nou any, amb les seves incomptables incerteses i desafiaments, reflexionar sobre la felicitat adquireix una rellevància especial. No és simplement un desig passatger per als nostres éssers estimats, sinó una profunda aspiració i compromís amb el desenvolupament humà de tota la societat.