Salut i felicitat per al 2024!

En el moment de posar-me a redactar la primera columneta de l’any 2024, m’ha semblat que no estaria malament de desitjar a tots els lectors–i als altres també, per què no?– salut i felicitat. Tal com es presenta el panorama planetari, crec que és el millor que es pot desitjar, sense fer-se, tanmateix, gaires il·lusions.

A Europa, la guerra entre Rússia i Ucraïna continua i, segons paraules del Kremlin, va per llarg. En té tot l’aspecte. Preguem perquè no se n’ampliï l’abast, que no es pot descartar.

No gaire més lluny, a l’altre costat del mar Negre, Armènia i Azerbaidjan continuen enfrontats en un conflicte que ve de lluny i al qual no es veu sortida. Tot i saber que les armes encara encenen més els odis avivats generació rere generació, és amb armes que es pretén resoldre?

Com també és amb armes que es pretén resoldreel contenciós israelianopalestí? És resoldre’l, el que es vol realment? No és pas el que tradueixen les paraules dels dirigents de l’estat jueu, molt més pròximes d’alguns dirigents de mal record del segle passat.

Els tres conflictes, cadascun amb la seva càrrega particular de morts i de destrucció, són exclusivament conflictes per ocupar un territori que, internacionalment, ha estat reconegut com pertanyent a un determinat poble. Tots sabem com es va acabar, al segle passat, perquè no es va actuar en el moment adequat. No ho oblidem!

Això és el més pròxim.

No deixem de banda, però, que el planeta té d’altres punts calents i que més enllà de l’oposició entre els estats més potents per mantenir una hegemonia que consideren de dret, cada vegada caldrà fer front a d’altres forces, i no precisament estats: empreses supraestatals de tot ordre que, per estructura, per capacitat econòmica o per la informació i tecnologia de què disposen són ja de difícil contendre. I tinc el sentiment que, malauradament, molts estats no només no en són conscients, ans afavoreixen que així sia.