Pèl·lets de plàstic

Aquests dies és notícia la marea de granets de plàstic que omplen les platges de la costa nord d’Espanya, després que un vaixell perdés uns contenidors amb aquests pèl·lets. Deixant de banda les confrontacions polítiques entre el govern central i autonòmic en relació amb el tractament de l’emergència mediambiental, l’incident ha provocat la indignació de col·lectius ecologistes i la sensibilitat de voluntaris que s’han apropat a la costa per recollir el plàstic. L’incident ha tornat a obrir el debat de la problemàtica dels microplàstics, que malauradament és força generalitzada i apareixen en altres costes, fruit de vessaments o de pèrdues en les cadenes de producció o transport, com per exemple a Tarragona. És sabut que aquests pèl·lets i els microplàstics en general es troben en la terra, en l’aigua o en l’aire i arriben finalment al mar, on són perjudicials per als peixos i de retruc per a la salut dels humans, quan entren a la cadena alimentària.

La neteja és una solució extrema i complexa, tenint en compte les dimensions dels microplàstics. Cal buscar estratègies per prevenir i reduir la presència d’aquests productes al mar. Tots nosaltres podem mirar de limitar-ne l’ús al màxim i evitar llençar-los al medi ambient. Però una problemàtica d’aquesta envergadura només se soluciona amb una major conscienciació i legislació per part dels polítics. Desconec quines són les normatives vigents per al transport, però cal evitar vessaments accidentals i endurir les penalitzacions per a les empreses que no fan esforços per prevenir-los. Per altra banda, també és important limitar els usos dels plàstics, tan integrats en el nostre estil de vida. Ara per ara, sembla molt difícil erradicar els pèl·lets que s’utilitzen per fabricar nombrosos productes de plàstic i els microplàstics en general, però la Unió Europea ja ha limitat, recentment, certs productes com la purpurina. Un primer pas.