Ni mentides, ni ignorància

Amb l’article publicat al Diari “UE: mentides o ignorància?” se’m responia a un article que vaig redactar sobre l’acord d’associació. Encara que en recomano la lectura, no estic d’acord amb tot el que ens diu. També m’agradaria que poguéssim debatre sense jutjar-nos. Es poden tenir opinions diferents sense que ningú sigui un ignorant o menteixi.

Resumit, l’autor ens diu que Liechtenstein, Islàndia i Noruega tenen accés al mercat únic sense estar sota la jurisdicció del Tribunal Europeu de Justícia, sinó que ho estan sota el Tribunal de l’EFTA, que igualment ha de vetllar per la normativa europea. Crec que sobre el paper és així, a la pràctica no. Parlant amb el secretari general de l’EFTA durant la seva visita a Andorra, em va explicar el cas Icesava. Gràcies al fet que el Tribunal de l’EFTA era l’encarregat de jutjar Islàndia i no el de la UE, va ajudar els interessos islandesos. Ho explico en un altre article, “Andorra dins Europa”, publicat al Diari el 10/12/2023. Per a mi no és igual estar sota la jurisdicció d’un organisme del qual no formes part, que estar-ho d’un tribunal on tens algun jutge nacional i tens veu en les normatives que interpreta.

Així mateix, l’autor ens diu que amb l’acord d’associació tindrem un “marc de regles estable, transparent i previsible”. Per exemple, valorem només la normativa de protecció de dades, que Andorra ha fet igual que l’europea. Si tenim en compte només l’excés de burocràcia que implica per a les empreses i el cost per a l’administració de fer només aquesta llei, pensem què podria passar si hem de fer igual en tots els àmbits.

Un altre cop, sobre el paper la normativa europea és molt bonica. A la pràctica, Europa està vivint un retard econòmic a causa dels excessos i contradiccions de regulació, sobretot en l’àmbit digital i d’innovació. Penso que per adaptar-nos a l’era digital és millor mantenir sobirania per fer lleis pròpies o mantenir certs àmbits desregulats.