Un examen blanc

Aquest cap de setmana Andorra té una oportunitat de luxe per demostrar al món els nous temps que corren. No serà pas gràcies a un acte polític o una declaració institucional que pugui suposar un canvi important com el que va implicar les paraules de l’excopríncep Sarkozi.

Aquest cap de setmana el Principat té una ocasió de luxe per demostrar que el futur de la tan desitjada diversificació econòmica passa per l’organització d’esdeveniments de gran nivell com podria ser la Copa del Món d’esquí o un Mundial del mateix esport. És més que sabut que aquest cap de setmana Andorra té un examen vital no només per la imatge al món, sinó també per les aspiracions de cara a la candidatura del 2029 i, per tant, tot el que ha de quedar a l’aire hauria de ser la qüestió meteorològica –impossible de controlar, per ara–. De fet, si un valor té la candidatura tricolor davant la resta és que el més important –amb tot el respecte per a les corredores– passa més aviat fora de la pista que dins, ja que l’esquí i la federació internacional estan en ple procés de canvi per entendre que qualsevol esdeveniment esportiu va més enllà de la competició en si i el seu èxit es basa més en les estones que hi ha entre competició i competició. L’aposta d’Andorra per esdevenir un país esportiu i d’entreteniment té, avui en dia, tot el sentit del món.

És una evidència, i ja ho he reiterat en més d’una ocasió en aquesta columna, que l’esport és una eina més que poderosa per poder mostrar una imatge d’un país, per crear un relat nacional i, en conseqüència, per fomentar la cohesió. En un temps més que accelerat on és difícil que la ciutadania remi de forma conjunta en una mateixa direcció, l’esport és i ha de ser una eina que estigui al servei de qüestions de major profunditat que no pas si la piloteta entra o no. Qui estarà en contra de Joan Verdú? O de Cande Moreno? O de Mònica Dòria? Els esportistes són una eina que ha d’estar al servei d’un país que els representi, però també l’han de representar.