Compte! Democràcia en perill

Tot i intentar dedicar el mínim temps possible a les xarxes–dites– socials, formo part d’algun grup de whatsapp. Me n’he adonat fa temps, però darrerament, certes accions s’amplien, trobo. És el fet d’aplicar el que és cert en algun determinat cas a tots els casos del mateix ordre: el de generalitzar. S’implanta amb una facilitat que fa feredat mitjançant el que es vol un acudit o un graciós minivídeo: els joves són..., els vells fan..., les dones diuen..., els advocats..., els metges..., els polítics... Els polítics, indiscutiblement, se n’enduen la palma! Tant és així que dubto sigui fruit de la senzilla espontaneïtat.

Intentem mirar quins són els fets que porten a induir el concepte exposat, el principi general posat com a veritat irrevocable: corresponen a actuacions d’una porció reduïda del conjunt, i que es pot cenyir; raó per la qual porta a pensar que darrere de tal profusió s’hi dissimula la intenció de cercar el descrèdit del món de la política.

Qui no ha sentit mai el “Tots són iguals!”? En canvi, tots sabem que no, que no tots són iguals! Ni tots els polítics ni tots els joves ni tots els negres ni tots els jueus ni tots els àrabs ni totes les dones ni... ni... i si fem l’esforç de reflexionar encara que només sigui una mica?

Que fàcil que és clissar la idea que collporta! Racisme en un cas. Classisme... Masclisme... Humiliació... Desdeny... Menysteniment... Superioritat...

De vegades, les vies per arribar a assolir determinats objectius són molt rebuscades i quan la intenció radica a desmantellar l’Estat –perquè ens roba, ens controla, ens..., ens..., o no el governem nosaltres (però això no es pot dir)...– tot és possible, fins i tot pretendre crear el caos.

Malauradament, des dels inicis dels anys 80 del segle passat, el mecanisme està activat amb més o menys rècords segons les regions, els estats, segons, sobretot, la resiliència de les societats! El sistema democràtic està en joc!