Estacions d'esquí

Aquesta temporada celebrem dues noves efemèrides del món de la neu. D’una banda, el 8 de febrer passat l’estació de Soldeu commemorava el 60è aniversari, coincidint amb la Copa del Món femenina d’esquí. Ordino Arcalís, el camp de neu més jove del país, tambécelebra enguany el 40è aniversari. Les estacions del país demostren una gran consolidació com a referents de l’esquí. Al llarg dels anys totes han evolucionat fent grans inversions en telecadires, teleesquís, canons de neu, i aconseguint reptes impensables com la unió de sectors i el forfet únic. Poder acollir Copes del Món d’esquí alpí o de muntanya, proves del Freeride World Tour o ser candidats per acollir el Mundial d’esquí alpí són fites extraordinàries per a les nostres estacions. Totes elles estan fent esforços per combatre l’amenaça del canvi climàtic i per desestacionalitzar els serveis. L’hivern complicat que estem tenint, amb ben poca neu, ens recorda que aquest és el camí per fer front a l’evident escalfament global.

Fa uns dies, en un article del diari ARA, llegia que ja són més de 150 les estacions de França que han hagut de tancar les portes. De moment es tracta d’estacions petites que no poden fer front a les inversions per fer neu artificial, però, segons un estudi publicat aNature Climate Change l’any passat, el 98% de les estacions dels Pirineus i el 93% de les dels Alps podrien veure’s forçades a tancar en els pròxims anys; unes xifres ben inquietants. El canvi climàtic està comportant la pujada de les cotes de neu, però també episodis més freqüents de sequera.

Potser les estacions estan vivint els darrers anys gloriosos i ara hauran de buscar equilibris entre les inversions necessàries i la viabilitat d’un negoci que ha beneficiat a molts sectors del país. De moment, felicito les estacions que compleixen anys i desitjo que per molts anys puguem gaudir i beneficiar-nos, com a país, de l’or blanc.