Personatges (XXXII)

El Centro Cultural de la Villa (Madrid) ha inaugurat una exposició retrospectiva de tota l’obra del dissenyador i creador artístic Miguel Milà. Nascut a Barcelona l’any 1931, ha desenvolupat tota la seva activitat professional a Catalunya. Per cert, convindria preguntar-se per què l’exposició més important de tota la seva producció es fa a Madrid i no a la seva terra. Cosa dels polítics, segurament.

Miguel Milà, ara ja jubilat, va enfocar la seva genialitat sota els paràmetres de la funcionalitat, la comoditat i l’estètica. Segons explica en el seu llibre Lo esencial (Editorial Lumen), és tan important el disseny d’un objecte com la seva utilitat pràctica. Com bé diu, al cap i a la fi, una làmpada està molt més temps apagada que encesa. Precisament per això considera aberracions del disseny aquells objectes que no compleixen la seva funció pràctica, com poden ser els rentamans, els plats quadrats o altres formes estrambòtiques tan habituals en el mercat. En aquest sentit, les seves reflexions van en la línia d’un altre gran del disseny i l’arquitectura com és Òscar Tusquets.

En l’exposició madrilenya es poden veure els seus icònics bancs barcelonins, les cadires de canya o les làmpades que el van fer famós arreu d’Europa, d’on ha rebut reconeixements com el Compasso d’Oro Internazionale italià, sens dubte el premi més important per a un dissenyador. Més de 200 peces, plànols i dibuixos originals que comprenen més de 70 anys de feina constant. En tots els objectes i mobles es transpira el llegat vital de qui, en la meva opinió, és el dissenyador industrial més important de la Península en l’àmbit domèstic i urbà. Tot el conjunt confirma la definició del que es considera un clàssic: allò que no es pot fer millor.

De totes les seves reflexions, en destaco una que defineix perfectament el que per ell ha estat una constant en tota la seva trajectòria i que ho diu tot: “Sigues útil i t’utilitzaran”.