Una fita decisiva

Acord d’associació amb la Unió Europea, el gran tema en boca de tothom, siguin defensors o detractors. Si més no, compta amb una importància vital per al futur del conjunt de la ciutadania, i probablement és la decisió més important que s’ha de prendre des de l’aprovació de la Constitució. Es tracta d’un fet sense precedents al país, tot i que alguns no creguin que sigui així.

Andorra ha estat, de forma molt frenètica, subjecta a canvis rellevants des de la mateixa aprovació de la Carta Magna i, fins i tot, amb anterioritat a aquesta. L’Acord Duaner del 90 arran de l’entrada d’Espanya a l’Espai Econòmic Europeu, els convenis de no doble imposició, l’homologació del sistema fiscal, la fi del secret bancari, permetre que no andorrans obrin societats al país o la Llei d’inversió estrangera han estat canvis que Andorra ha encarat de la mà de grans polítics d’estat i, en moltes ocasions, en condicions adverses. Si bé és veritat que aquestes fites no compten amb l’abast ni la dimensió de l’acord d’associació, entreveuen la projecció que Andorra té pel futur.

Fa més d’una vintena d’anys ja el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Abel Matutes, va mencionar la bona rebuda que tindria un acord d’aquestes característiques per a Andorra. I no es tracta d’un fet sense precedents, ja que Liechtenstein, un estat amb característiques similars al nostre país, ja compta amb un acord d’aquest estil. Pensar que l’aïllament és sinònim de mantenir la sobirania o que aturar l’acord seria mantenir l’statu quo seria símptoma d’ingenuïtat. És comprensible que es pensi que aquest acord no s’ha explicat prou a la ciutadania, però també és veritat que els seus apartats més sensibles han estat acordats el darrer any o mesos i, per tant, detallar coses no acordades seria senzillament faltar a la veritat. Alhora, és important clarificar que es tracta d’una associació i no pas d’una adhesió.

De moment, caldrà posar llum allà on alguns veuen foscor i substituir per claredat allà on alguns veuen tenebres, per permetre que la decisió que cada ciutadà prengui en relació amb l’acord, sigui o no favorable, es faci de forma conseqüent.

* Manel Amorin, Secretari de comunicació de Demòcrates