El pas del temps

El pas del temps és molt relatiu, i viscut de forma molt diferent en funció de la persona, del seu estat d’ànim, dels problemes que pugui tenir en un moment donat, de l’entorn en el qual es trobi, de la seva forma de vida o simplement de la seva edat. En efecte, la consciència de com passa el temps no és la mateixa segons els individus i és el fruit d’un o de diversos factors que es combinen entre ells (es tracta en definitiva d’una qüestió de percepcions, ja que els dies, els mesos i els anys tenen tots la mateixa durada per a tothom). Si en el cas dels infants resulta evident que el pas del temps no es percep de la mateixa manera que per un adult, ja que viu integrat en el present, no anticipa el futur i no experimenta el pes del passat, no passa el mateix amb els més grans, tot el contrari. Agafem un exemple, com el dels dos adults que miren la mateixa pel·lícula al cinema o a la televisió, el primer mostrant-se molt interessat per la temàtica, que és molt propera als seus interessos, mentre que el segon s’avorreix moltíssim amb la trama proposada, ja que considera que està molt allunyada de les ficcions que mira normalment. En aquesta configuració, mentre un no veurà passar les dues hores que dura el llargmetratge (i fins i tot podrà arribar a pensar que la durada no era aquesta, sinó que era més curta), l’altre segurament percebrà que el temps ha passat de forma molt lenta i la seva percepció serà que la durada ha estat més llarga que l’anunciat. Tal com deia a l’inici de l’article, cadascú viu el temps diferentment segons una multitud de factors, i un jove o una persona d’edat avançada, un cambrer o una persona que treballa en un despatx i una persona que viu al camp o una persona que viu a la ciutat no percebran el mateix pas dels minuts i de les hores. No tothom viu el temps de la mateixa manera, però si prioritzem la qualitat davant de la quantitat, segur que viurem aquest temps amb més felicitat.