El dolor emocional

Fa uns dies una vella coneguda d’AMIDA em va contactar per Messenger demanant-me si podíem tenir una conversa telemàtica perquè necessitava que algú l’escoltés. No és la primera vegada ni crec que sigui la darrera que una persona em demana que com a mínim l’escolti, i en aquest cas en concret em va dir que tenia l’ànima trencada. El fet que m’ho digués així no em va sobtar gens.

Antigament, quan algú patia un desengany amorós, o de qualsevol altre tipus, es deia o bé que tenia el cor trencat o l’ànima trencada, recordo explicar a la meva àvia paterna infinitat de vegades com la germana del meu avi va morir de pena i de tristor perquè tenia l’ànima trencada, una història de família que em feia viatjar i viure les emocions d’una altra època en què encara les malalties mentals eren difícilment enteses.

Avui dia ja sabem que les emocions ens poden condicionar i molt a l’hora d’afrontar una pèrdua o un desengany amorós. Si parlem del concepte “d’ànima”, aquest terme s’ha fet servir en diverses tradicions filosòfiques i religioses per referir-se a l’essència espiritual d’una persona. La idea d’una ànima trencada suggereix que alguna cosa ha pertorbat o fet malbé profundament aquesta essència, i ha portat a un estat de dolor emocional que es pot manifestar en símptomes tant físics com mentals. Segons els experts en la matèria, si ens referim a les conseqüències reals a escala cardiovascular de l’expressió “ànima trencada” cal parlar d’una insuficiència cardíaca temporal anomenada comunament com a síndrome del cor trencat o el que es coneix com a “Takotsubo”.

Per tant, a l’hora de relacionar aquesta expressió lingüística amb simptomatologia, hem de saber que aquests tipus de problemes cardiovasculars estan directament relacionats amb el fet de sentir-se molt trist o afligit per una tràgica notícia. I sí, aquest fet ens pot trencar el cor i l’ànima, i ens pot fer mal mentalment i física.