Edatisme i mentoria

La discriminació de les persones per raó d’edat s’està convertint en un factor d’exclusió considerable. Cada cop hi ha més ciutadans que es veuen privats de realitzar activitats i treballs per a les quals estan plenament capacitats. Això passa perquè hi ha el prejudici que l’edat és una referència –en positiu i negatiu– quan s’ignora la gran varietat de capacitats que existeixen en qualsevol segment de població. Que sigui complicat trobar feina a partir dels 50 anys és una manifestació evident del que s’anomena “edatisme” i significa que aquesta discriminació s’ha normalitzat com quelcom de natural. Aquesta discriminació afecta tota la societat perquè no permet aprofitar l’energia, la creativitat, el coneixement i el saber d’aquells que són “descartats”, però també afecta la seva salut física i mental (aïllament social, sentiment de rebuig, etc.).

A Andorra, segons les darreres dades disponibles, la població d’entre 50 i 70 anys representa el 28,61%. La taxa d’inactivitat de les persones d’entre 55 a 64 anys va ser del 15,90%, el 2023, i el nombre major de demandants de feina i de millora es dona entre la franja dels 40 als 59 anys. No tenim més informació, però alguna cosa passa.

Si volem fer de l’envelliment una experiència positiva, que vagi acompanyada d’oportunitats contínues d’autonomia, salut, activitat i protecció, a banda de fer complir la Lleiper a la igualtat de tracte i la no-discriminació, que declara que ningú no pot ser discriminatper raó d’edat,hem de reconsiderar els prejudicis que tenim entorn de l’edat. Per això, elsector públic i privat hande poder, entre d’altres, organitzar la transferència de coneixements mitjançant programes com el de mentoria i apostar per una carrera professional que es tradueixi a saber aprofitar l’experiència i la solidesa dels professionals i, a la vegada, s’anticipi als canvisque es vagin produint, principalment per raó de les jubilacions.