Vendre's l'iris

Aquests dies són notícia les llargues cues que s’han produït a l’estat veí per escanejar-se l’iris a canvi de criptomonedes. L’aplicació que ofereix el bescanvi és Worldcoin, una start-up del mateix director que OpenAI, creadora de ChatGPT. Segons l’empresa, l’escaneig és només una prova de la unicitat de cada persona. La web de la corporació descriu que el seu objectiu és convertir-se en la xarxa financera i d’identitat digital més gran del món, i permetre distingir els humans reals enfront de la creixent intel·ligència artificial. Alguns països, com és el cas de França, han optat per prohibir aquesta comercialització. Però, tot i això, ja són més de tres milions i mig les persones d’arreu del món que han venut els seus iris, majoritàriament un públic jove.

No és la primera pràctica que permet recopilar dades biomètriques. D’una banda, tenim els mòbils que es desbloquegen a través de l’empremta dactilar o el reconeixement facial; d’una altra, les màquines de control d’assistència a la feina que també utilitzen dades biomètriques. També hi ha empreses que ofereixen fotografies dels iris, que prèviament han hagut de capturar, sense saber què en fan, de les dades recopilades.

Es tracta d’una nova activitat que torna a obrir el debat sobre les conseqüències i els riscos de la cessió de les nostres dades biomètriques, úniques i intercanviables. Hi ha una clara manca d’informació sobre les intencions reals d’aquesta empresa que negocia, d’una banda, amb la intel·ligència artificial i que, al mateix temps, crea un sistema de reconeixement biomètric per fer-hi front. Tanmateix, caldria una major regulació sobre la privacitat d’aquestes dades i debatre sobre els límits ètics d’aquestes pràctiques. Però el que més em sorprèn és la facilitat amb què milions de persones faciliten unes dades tan exclusives a una empresa que ben segur persegueix una finalitat comercial, a canvi d’una minsa compensació econòmica.