I xq no?

La crisi immobiliària del 2008, sumada a la crisi financera creada pels llops de Wall Street, va deixar molt tocat el mercat del “totxo” en l’àmbit mundial. Des de llavors, el Govern ha fet grans esforços per buscar la inversió estrangera. L’escenari postpandèmic va donar l’impuls definitiu a molts immigrants de mitjà i alt poder adquisitiu, incloent-hi els nous residents provinents de les noves tecnologies; youtubers, tiktokers o altres variants. Actualment, aquest col·lectiu està classificat injustament i erròniament, a parer meu, com un dels culpables de la tensió creada dins el mercat de lloguer i compra de l’habitatge.

No hem de caure en el parany d’alguns mitjans de comunicació que aprofiten la compra d’un edifici per part d’un youtuber per fer un periodisme de dubtós nivell comunicatiu, i agullonar a totes les persones lectores, conduint-les a una animadversió vers a aquest col·lectiu. El problema de l’habitatge no és la compra d’un edifici per part d’un youtuber. El problema en si és que a 20 km del nostre país el mercat de lloguer de l’habitatge està regulat, i aquí encara estem fent jocs malabars intentant que el mercat s’autoreguli.

Clarament, el Govern vol evitar intervenir el mercat de lloguer d’una manera perdurable, amb un preu just per metre quadrat, utilitzant fórmules similars als països veïns. La solució empresa pel Govern d’allargar els contractes de lloguer és del tot més intervencionista, necessària, però no definitiva.

El retard d’una solució proporcionada comporta un desgast de país, i m’atreviria a dir de difícil solució si s’allarga en el temps. Ens estem quedant sense recursos humans bàsics, i perilla el nivell de seguretat idiosincràtic.

Els lobbies dels grans propietaris d’habitatges haurien de fer memòria i concloure que vam fer massa l’andorrà amb el sector financer fins al 2015, per després passar a ser un dels països amb un sector financer obligadament immaculat.