Les set claus
On comprar perfum?
Un article del Diari d’Andorra d’aquest dilluns desgranava els futurs canvis plantejats pel nostre Govern per tal d’ordenar el sector farmacèutic andorrà. Canvis que segurament venen en gran part imposats pel futur acord d’associació amb la Unió Europea, però aquest no és el tema del meu article. No, avui la meva reflexió no es basa en el fet que es pugui plantejar limitar el nombre de farmàcies al país (fet que no em sembla del tot incoherent tenint en compte el nombre d’establiments d’aquest tipus que tenim actualment en funcionament i el fet que els dissabtes alguns d’ells semblin supermercats del medicament, on turistes espanyols compren compulsivament tota mena de medicines), sinó que no es regulin altres tipus de comerços, com ara les perfumeries, les botigues de roba o les immobiliàries, per exemple.
Prenguem l’exemple de les perfumeries, que poden comptar-se per desenes. Si baixem per l’eix comercial del país, des de la plaça Coprínceps, a Escaldes, fins al comú d’Andorra la Vella, en podrem comptar més de 30 (tenint en compte les actives, les que estan a punt de ser-ho i els comerços que tot i que no venguin perfums sí que proposen productes de bellesa) i podrem veure com han envaït els locals comercials, fins al punt que perfumeries d’una mateixa cadena puguin situar-se gairebé enfront l’una de l’altra. Aquest afany per ocupar espais, que provoca un augment dels preus dels lloguers, no ajuda gens el petit comerç. Em direu que passa el mateix amb les botigues de roba, però en aquest cas hi ha més diversitat, ja que algunes s’especialitzen en una marca concreta i les altres, multimarques, intenten atraure clients diferents. No crec que aquesta acumulació (concentració) de botigues oferint els mateixos productes en un espai tan reduïtafavoreixi la imatge que volem donar del país, ja que només mostra una manca de diversitat en l’oferta comercial que es proposa al turista.