Dones i discapacitat

En els darrers anys la presència de les dones en llocs de lideratges’haincrementat,però encara quees parli de més inclusiói diversitat la realitatés una altra per a les dones amb discapacitat, ja quetenen un doble repte per aconseguir tenir algun lloc de lideratge i correntment s’han d’enfrontaraestereotips per aquesta condicióquemolt sovintpoden associar-se al gènere, que en complicala inclusiósocial. Peraquesta raó,és indispensable identificar els errorsimperants en lasocietat per reconèixer el seu talent i el potencial per desenvolupar-se professionalment amb independència de lessevescircumstàncies, sense oblidar que hi haaltres condicions d’exclusió, com ara la manca d’accés a serveis mèdics, més aïllament social, menys probabilitat de trobar una feina, entre altres factors que les situen en una condició extrema de vulnerabilitat.

Un dels punts focals per millorar les condicions de les dones que enfronten aquesta situació és incloure-les als espais laborals. Si béen els darrers anys s’ha observat una major inclusióde dones ambdiversitat funcional,encara s’han d’enfrontara moltesbarreres per accedira llocs de lideratge, a més de tenirun doble repte, com és el d’aconseguir tenir algun llocde treball i delideratge. Tot i quehi ha dones amb discapacitat que han mostrat tenir les habilitats necessàries per exercircom a líders a les organitzacions, encarahan de seguir lluitant ambaquest doble repte.

Considerant el perfil demogràfic en què l’esperança de vida tendeix a incrementar-se en els pròxims anys i quel’edat de jubilació tambétendeix a augmentar globalment, iqueels avenços científics en qüestióde la cura de la salut promouen millors condicions per participaractivament a la vida laboral, independentment d’aquesta interseccióentre el gènere i la discapacitat, tant de bo poguéssim tenir més dones líders i amb algunadiversitat funcional.