El Watergate andorrà

Des que es parla de l’acord d’associació amb la Unió Europea hi ha hagut una aurèola per part dels diferents partits polítics i de l’opinió pública que acusa el Govern de secretisme, accentuada per les allargues de l’executiu per no fer públic el contingut de l’acord. Però ja no hi ha secrets! L’anomenat quart poder, els mitjans de comunicació, en aquesta ocasió no a través de les xarxes socials sinó en format de diari en paper o digital, ha tret a la llum el resum de l’acord de la UE, fet que ha provocat que el Govern, que anava eixamplant el termini per donar-lo a conèixer, hagi hagut de fer-lo públic a correcuita. És evident que cal ser un pèl ingenu per pensar que davant aquest secretisme els periodistes no es mourien per intentar desvelar un secret tan ben guardat, i més ara, que el Govern anuncia que l’acord ja està enllestit i que només hem d’esperar que es tradueixi a les 27 llengües dels respectius països que conformen la Unió Europea, i que Andorra per la seva part el tradueixi a la llengua pròpia, el català. Les notícies més impactants, ja se sap, són les que resulten d’una filtració a la premsa per part d’algú que ha parlat més del compte. Encara que no estem davant un cas com el de Julian Assange, que va publicar informació classificada a través de WikiLeaks, i ni de bon tros de l’escàndol Watergate, la notícia ha posat en evidència que a Govern hi ha alguna escletxa que altra que deixa passar informació, en aquest cas, textos oficials que no haurien de ser, de moment, públics. Però tornant a l’acord i sense arriscar-se gaire en travesses, se suposa que els 27 membres de la UE, orgullosos de la seva feina, no faran un lleig al text i que el Consell General, per molta dialèctica que vulgui emprar, s’haurà de limitar a ratificar-lo. Per tant, serà la ciutadania en referèndum vinculant qui decidirà si l’acord tira endavant o es queda en un calaix fins a una altra. Haurem d’escarrassar-nos més en l’oblidada comprensió lectora!