Els anys passen que volen!

La primera presidència andorrana del comitè de ministres del Consell d’Europa va ser del 9 de novembre del 2012 al 16 de maig del 2013; l’any passat se’n van complir deu anys!

Per regla general, el país que presideix marca una prioritat central esperant que tal acció aporti un granet d’arena en positiu a l’edifici, mai acabat, de defensa de la democràcia i dels drets i llibertats individuals. Andorra va escollir com a prioritat l’educació a la democràcia i als drets humans. A tal efecte, primer va generar un debat en el si del comitè de ministres proposant que, sobre la base dels treballs del Consell d’Europa sobre l’ensenyament de les llengües, es mirés d’iniciar el treball necessari per veure si era possible arribar a establir-ne descriptors de competències que poguessin ser prou significatius; i, en cas de ser així, plantejar l’oportunitat de llançar-se a l’elaboració d’un marc europeu comú de competències per a l’educació a la democràcia i als drets humans.

Tot i que Andorra no va proposar anar vers la creació d’un instrument jurídic al respecte, sí que va esmentar que seria, en cas de resultats positius en les diferents etapes, la conclusió lògica de tal procés.

Deu anys després d’aquell projecte que Andorra va tirar endavant, s’han obtingut resultats avalats per la 25a edició de la conferència permanent del Consell d’Europa dels ministres d’educació (abril del 2016), a Brussel·les. El desenvolupament d’un marc de referència de les competències necessàries per a una cultura de la democràcia és ja realitat.

La declaració final de la trobada de caps d’estat i de govern de Reykjavík (maig del 2023) proclama la necessitat, per als estats europeus, de comprometre’s altra vegada amb el sistema del conveni de drets humans del Consell d’Europa, com recorda la importància de les iniciatives d’educació als drets humans i als valors democràtics.

Cada cop més veus advoquen per un instrument jurídic que obligui.