Reformar la Constitució

Demà, tots els andorrans celebrarem el 31è aniversari de la nostra Constitució, una nova efemèride amb què torna a ressorgir el debat sobre l’oportunitat o no de reformar el redactat de la Carta Magna. Enguany la coincidència amb la notícia del blindatge del dret a l’avortament dins la Constitució francesa alimenta encara més la discussió sobre la necessitat de legalitzar aquest dret de les dones al nostre país, actualment restringit a la Constitució andorrana.

Qualsevol Constitució neix amb la voluntat de perdurar en el temps, com a text garantista dels drets i deures dels ciutadans. Però els temps canvien, evolucionen i les Cartes Magnes han de poder adaptar-se a les noves necessitats de la societat. En aquestes tres dècades han estat nombroses les ocasions en què s’han posat damunt la taula possibles actualitzacions del text. Indiscutiblement, el debat més complex i reclamat per la població és el de legalitzar el dret a l’avortament. Però també hi ha hagut altres suggeriments per part de partits polítics o col·lectius. Recordem el debat sobre l’eliminació dels quarts i veïnats, actualment en una situació de sostenibilitat econòmica complexa i sense cap regulació. També recordarem els recurrents debats sobre la modificació del sistema electoral amb la inclusió del dret a vot dels residents per a les eleccions comunals, o la permissió de la doble nacionalitat. Igualment, podem recordar la recomanació del Consell d’Europa, a través de la Comissió de Venècia, de reconèixer la figura del Raonador del Ciutadà dins del text.

La Constitució no pot ser un text estàtic i ha de seguir el ritme de la modernització del país. Qualsevol reforma de la Carta Magna és complexa i requereix molts debats, molta reflexió i sobretot molts consensos polítics. L’Andorra actual té el gran i urgent repte de trobar l’encaix del dret a l’avortament amb el Coprincipat i amb l’exemple de França com a gran referent.