La primavera ja arribat

Ja som a la primavera, després d’un hivern que no s’ha fet sentir gaire. Es veu que el 1950, també, Andorra va patir un hivern càlid com el d’enguany, però aleshores no s’amoïnaven per la neu a pistes. Com ja sabem, les grans sequeres, les grans nevades, les grans inundacions, les grans epidèmies, són la conseqüència del canvi climàtic, que, a més, ja ens hi podem anar acostumant, és un fenomen que pot persistir durant llargs períodes de temps, generalment decennis o períodes més llargs.

Malgrat que més o menys ja hàgim començat a posar-hi remei, almenys pel que fa al canvi climàtic antropogènic, és a dir, el que provoquem els humans, encara no ho hem vist tot. L’arribada de la primavera simbolitza la vida i el rebuig de la mort, però amb això tampoc anem gaire a l’hora: divendres passat el Consell de Seguretat de l’ONU va rebutjar la resolució d’un cessez-le-feu –m’agrada aquest gal·licisme– a Gaza, gràcies al veto de la Xina i Rússia, aquest últim protagonista de l’altra gran guerra dels nostres temps. Aquests són els temes d’actualitat, que malauradament ja fa temps que duren, que han acompanyat l’arribada de la primavera; ah!, un altre! Les declaracions, que em nego a reproduir, d’un resident andorrà en una cadena de televisió espanyola, i tots a córrer a donar les culpes, que si això és per la llei d’inversió estrangera, o per l’acord d’associació… Però no, això és perquè no hi ha cap país al món que hagi condemnat mai ningú per proxenetisme, perquè a la majoria de països d’arreu del món no està prohibida. Es veu que és millor regular-la que no prohibir-la.

És difícil, suposo que per manca de base legal, donar un càstig merescut a qui fa aquest tipus de declaracions, encara que sigui una clara apologia de la prostitució. Potser el que cal fer és començar a prohibir el que, per banalitzar, anomenem l’ofici més antic. Però podem començar per empolistrar el sistema de residència perquè tipuscom aquest no puguin residir al nostre país.