Problema de lateralitat?

Soc una persona que sempre ha tingut un petit problema amb la lateralitat, sovint em costa distingir entre la meva dreta i la meva esquerra. Com a anècdotes, us puc explicar que la primera vegada que vaig passar el permís de conduir, l’instructor em va demanar de girar a la dreta i vaig fer exactament el contrari del sol·licitat, o que he de pensar sovint amb quina mà escric per poder saber en quin sentit m’he de dirigir… No és un problema greu, ja que amb els anys m’hi he sabut adaptar i he trobat les meves estratègies per tal de poder minimitzar-ho. Els humans, però, no som els únics que podem tenir problemes de lateralitat, també sembla que es podria donar en partits polítics. M’explico. Imaginem-nos un partit de centre-dreta que plantegi mesures dignes d’un partit d’esquerra pura i dura, com ara una intervenció dràstica i de llarga durada en el mercat de lloguer del país que governa o el fet de “requisar” habitatges buits per tal de poder oferir-los en règim d’arrendament a un preu accessible. En aquest cas, no diríem que aquest partit té un problema de lateralitat? Que tot i la bona voluntat, perquè són mesures que efectivament tenen com a principal objectiu protegir els més febles, sembla estrany que una ideologia política més enfocada a la dreta pugui plantejar aquestes solucions? Evidentment, aquest canvi radical de posicionament ideològic és en gran part degut al fet de voler solucionar tant sí o com no una problemàtica que els mateixos governants han generat, deixant aflorar una inversió estrangera descontrolada, la qual, sumada a una crisi econòmica mundial, han provocat una de les més greus crisis de l’habitatge que Andorra hagi conegut. En definitiva, es tracta més d’un canvi de posicionament ideològic forçat que d’un problema de lateralitat, ja que les propostes, encara que puguin ser considerades d’esquerra, només s’han adoptat davant d’un perill imminent de caure en el precipici.