Snoopy i Charlie

Charlie Brown, amb la seva innocència habitual, diu a Snoopy: “Un dia ens morirem, Snoopy”, a la qual cosa Snoopy, amb la saviesa que sovint trobem en aquells que no parlen, respon: “És cert, però els altres dies, no. Així que visquem-los!”.

La mort, aquest destí inevitable que tots compartim, no hauria de ser una ombra que enfosqueix els nostres dies, sinó més aviat un recordatori per viure amb més intensitat, amb una apreciació més profunda de la bellesa, les relacions i les experiències que donen gust a la vida. És una crida a mirar més enllà de les nostres preocupacions quotidianes i veure la grandesa en el que és petit, la transcendència en el que és mundà.

A la quotidianitat, on els compromisos i les distraccions sovint ens desvien del que veritablement importa, Snoopy ens convida a reflexionar sobre com utilitzem aquest regal efímer que és la vida. Perseguim allò que ens fa veritablement feliços? Dediquem temps a les persones que estimem? Ens permetem ser presents, realment presents, a cada moment?

Viure plenament no requereix gestes grandioses; es troba a les rialles compartides, a les abraçades que oferim i rebem, a la capacitat de sorprendre’ns davant la natura i en la passió que posem en les nostres accions diàries. Es tracta de ser conscients que cada dia és un regal i que, encara que un d’aquells dies serà l’últim, els altres estan plens d’infinites possibilitats i de belleses.

Així, inspirats per la senzillesa, però també per la profunditat d’una conversa entre un nen i el seu gos, som cridats a viure amb el cor obert i els ulls ben desperts a les meravelles de cada nou dia. La vida, amb la seva finitud, esdevé no una sentència, sinó una invitació: a estimar, a descobrir, a somiar i, sobretot, a viure veritablement. Perquè, al final, el que ens endurem d’aquest món no seran els dies que passem preocupats pel futur o lamentant el passat, sinó aquells en què realment vivim plenament.