Edat dels mandataris

El pròxim mes de novembre els americans elegiran el nou president dels Estats Units. Tot i que la longevitat augmenta i cada vegada és més freqüent envellir amb unes bones aptituds, tant físiques com mentals, l’edat dels dos candidats a la presidència és un dels debats oberts. Joe Biden té vuitanta-un anys i ha mostrat confusions, lapsus de memòria o pèrdues d’equilibri en alguns dels seus darrers actes. El seu contrincant, Donald Trump, tot i tenir un aspecte més jove –potser pel tint dels cabells– està a punt de complir setanta-vuit anys i ha mostrat també confusions en alguns debats.

Tenir més edat és sinònim d’experiència i sovint de saviesa, i podria ser un benefici per ocupar un càrrec d’aquestes dimensions. Ara bé, la presidència d’una potència mundial requereix una bona agudesa mental per poder prendre decisions i una bona salut física per suportar unes agendes molt intenses i estressants.

Tots dos candidats a president han passat els seus respectius processos de primàries, fent front als personalismes de qualsevol partit i, per tant, s’entendria que la validació del càrrec a candidat per part de cadascuna de les formacions hauria de ser suficient per tancar el debat de l’edat. Al cap i a la fi, són els escollits per a ocupar la Casa Blanca d’entre tots els possibles candidats a president del gran estat.

Des del meu punt de vista, sí que hi hauria d’haver una edat màxima per ocupar un càrrec amb tanta exigència i responsabilitat. Un president governa durant el present, prenent decisions que tindran repercussions per a les futures generacions, i amb necessitat de replantejar models vàlids en el passat, per l’aparició de nous reptes com el canvi climàtic o la intel·ligència artificial. És saludable per a les democràcies deixar pas a nou talent polític, tot i tenir menys experiència, però amb noves perspectives i contribuint, també així, a evitar la desafecció política entre els joves.