Català obligatori: Benefici?
El Consell General ha aprovat una nova Llei d’ordenació del català, amb l’objectiu de reforçar l’ús de la llengua catalana. Aquesta llei, malgrat les bones intencions de preservar la cultura i la llengua, planteja seriosos interrogants sobre els efectes adversos que pot tenir en l’economia del país.
La llei obliga treballadors i residents passius a tenir un cert nivell de català en un país on conviuen amb el castellà, el francès i l’anglès.
En un món cada vegada més multicultural i multilingüe, imposar una llengua única pot semblar anacrònic. Això és particularment rellevant si considerem exemples com Madrid, on l’economia ha crescut de manera notable en les últimes dècades, en part gràcies a una política lingüística més inclusiva que contrasta amb la situació de Catalunya, on les estrictes polítiques de normalització lingüística han generat certa polèmica i, segons alguns experts, podrien haver impactat negativament en el seu creixement econòmic.
Andorra, com a destí de negoci internacional, podria trobar-se en desavantatge si les polítiques lingüístiques són percebudes com a restrictives i dissuadeixen a inversors i talent internacional de contribuir a la nostra economia.
Els negocis, especialment en sectors clau com el turisme, la banca i el tecnològic (on Andorra aspira a atraure talent) podrien veure-se’n afectats si els professionals no poden o no volen adaptar-se a aquestes exigències lingüístiques.
És molt important, doncs, ponderar els beneficis de preservar la nostra llengua amb els possibles riscos econòmics associats.
Fomentar l’ús del català sense imposar-lo faria que Andorra seguís sent atractiva per la diversitat i riquesa global que ha caracteritzat el nostre país fins ara.
En resum, mentre celebrem protegir la nostra herència lingüística, no hem d’oblidar que la força d’Andorra resideix també en la nostra capacitat per ser acollidors i adaptables en un món en canvi constant.