Exemplaritat

La violència juvenil ha estat un tema molt (massa) actual aquestes darreres setmanes a França, amb un increment de casos de menors que assassinen persones adultes o altres menors per motius fútils, com poden ser insults per part de la víctima, orientacions sexuals o simplement pel fet de defensar la integritat d’un membre femení de la família. Aquest increment de violència entre adolescents ha generat una gran preocupació social, i ha obligat les autoritats públiques a prendre mesures urgents i a proposar la implementació d’altres accions, entre les quals cal destacar l’establiment d’un toc de queda en algunes ciutats, l’enduriment de les penes, la proposta d’utilitzar certes estructures com a reformatoris o cases de correcció i la penalització de la manca de control parental (o dit d’una altra manera, fer en part responsables els progenitors de la conducta del menor en cas que hagin mancat al deure de control que tenen sobre aquest darrer). Les causes d’aquest increment de violència juvenil són nombroses, segons els experts, ja que poden provenir de trastorns del comportament o de la conducta, d’addiccions diverses (alcohol, drogues, pantalles, etcètera), d’un rebuig social, d’un baix rendiment intel·lectual o d’un fracàs escolar. No obstant això, una altra de les causes, més oculta i sovint no mencionada, es podria definir com el fet que els nostres adolescents són un reflex de la societat i dels adults que els envolten. I una societat que resol els seus conflictes mitjançant la violència, sigui verbal o física, educa amb aquests valors els més joves. No vull generalitzar, ja que ni tota la societat ni tots els adults promouen aquests valors, ni tots els menors són violents (i sort en tenim), però cal reflexionar sobre el fet que com a adults som un model per als nostres fills, ja que aquests sovint copien el comportament i les reaccions que tenim davant de problemes o conflictes.