Qui no plora, no mama!

A l’escola no va aprendre res d’ecologia, tampoc es parlava del perill de fumar, era l’època del Ducados i de fum per tot arreu. No sap com, però es converteix en una negacionista del plàstic, encara que s’adona que és missió impossible. Tot va embolicat amb plàstic i si no ho emboliquem nosaltres, amb l’Albal o el fil transparent. Deixa de comprar paper d’alumini i film transparent. Si contamina, per què el venen? Aprèn que el tetrabric és molt difícil de reciclar, porta paper, plàstic i alumini. Deixa de comprar la llet en bric, ara sempre en ampolla de plàstic perquè el plàstic és més fàcil de reciclar. Encara que llegeix que només un 10% dels plàstics utilitzats al món es reciclen i que la resta eludeixen el sistema de gestió de residus, això que costa tants diners a les administracions i que paguen amb els nostres impostos. Compra bosses de xarxa per no usar les bosses de plàstic del supermercat, encara que quan demana 100 grams de pernil l’hi posen separadet amb petits fulls de plàstic i amb una safata de porexpan. Demana que no l’hi posin, però el dependent li diu amablement que els obliguen a fer-ho així. Avui s’adona que el seu cistell de la compra està ple de bosses d’aquelles que va comprar per no fer servir les bosses de plàstic i que ja no tenen sentit perquè les que hi ha ara són d’arròs o de blat, no ho sap ben bé, i ja no contaminen. I se sent estafada. Per què no van posar aquestes bosses des del començament? I cada vespre quan llença les escombraries s’adona que la gran majoria dels seus veïns i veïnes no reciclen. I quan porta el vidre o el paper o els envasos als contenidors de colors, veu que allò tampoc no té remei. I ara això de la sequera! Fa quatre dies sota l’amenaça de les restriccions d’aigua, però cauen quatre gotes i ja gairebé ens podrem dutxar cinc cops al dia. Potser sí que haurem de fer com la Greta, i sortir a la plaça del poble a dir que ja n’hi ha prou de fer-nos ballar el cap. Qui no plora no mama.