Com un calaix de sastre?

Hi ha dies que costa decidir quin tema tractar en un text de 1925 caràcters –espais inclosos–, ja sigui perquè l’assumpte és tan insignificant que amb la meitat ja bastaria o, tot el contrari, perquè la matèria és tan abastament important que, tot el que t’agradaria escriure, és de difícil resumir; o encara perquè dels diferents subjectes que tens al cap no t’acabes de decantar per un en concret, considerant que tots són prou importants. És el que m’està passant avui. Com no parlar de la guerra a Gaza, dels milers de morts palestins: homes, dones, canalla i vells tots confosos? Com no parlar-ne quan els Grans callen i deixen fer? Establir un comparatiu entre Ucraïna i Gaza quant al comportament de les “democràcies” europees enfront ambdós conflictes? Fer un repàs a com, als Estats Units d’Amèrica, ambdós conflictes estan repercutint? Com poden continuar-ho fent en els propers mesos i com poden influenciar les decisions dels electors en les pròximes cites electorals? Especular sobre quines conseqüències poden haver-hi per Europa? O, parlant d’Europa, com no reflexionar sobre el fet que gairebé a tots els estats europeus estan apareixent –reminiscències d’un segle enrere– reivindicacions del feixisme com alguna cosa positiva, obviant tota la barbàrie i desastre que va provocar, els milions de morts, de desplaçats, de desapareguts? Ja sento tots aquells que consideren que a Andorra val més no parlar-ne, de tot això, que ens cau tan lluny, no fos que incomodéssim algú... Centrem-nos en casa nostra: ha arribat la pluja i si continua caient durant el maig potser el canvi climàtic es retardarà una mica; com valorar les mesures que el Govern està considerant per fer front a la manca i carestia d’habitatges? Suficients? Arribaran a temps? Dues recomanacions. Contundents: Trajectòries de l’artista Carme Massana, a la sala del Govern, al Parc Central. L’exposició sobre el Consell General a Casa de la Vall.