‘Excusatio non petita...’

... Accusatio manifesta. No m’agrada generalitzar, però en aquest cas, en la gran majoria de les ocasions, quan algú es justifica amb massa explicacions sense que ningú li ho demani, normalment es delata pel que ha fet malament. Si, a més a més, s’acompanya de nerviosisme, ja ho podeu tenir clar... Als humans se’ls menteix fins a 200 vegades al dia i tenim una mitjana conforme una persona pot dir entre dues o tres mentides en una conversa de deu minuts, segons un estudi realitzat pels americans –que ho estudien tot. I allò sense computar totes les fake news que ens arriben. Per tant, davant d’aquest panorama, pot ser interessant aprendre a detectar mentides, ja que si les hem de rebre diàriament, almenys que puguem identificar-les i conèixer tècniques que ens puguin ajudar amb els mentiders. L’habilitat de detectar mentides es pot aprendre i entrenar, i requereix sobretot observació: tocament del nas, el coll, l’orella i moviments de mans són molt evidents. Tots coneixem la història de Pinotxo i com li creixia el nas cada vegada que mentia. Lògicament, es tracta d’un conte divertit que retrata la mentida, però també hi ha una mica de veritat al darrere. Cada vegada que mentim ens pica una mica el nas, per l’augment del flux sanguini. Un cas d’estudi d’aquest gest inconscient de tocar-se el nas és el de Bill Clinton. En el seu testimoni davant del gran jurat, en el cas Monica Lewinsky, els neuròlegs van descobrir que quan l’expresident “deia la veritat, mai es va tocar el nas”.

El sorprenent és que Bill Clinton va acabar tocant-se el nas un total de 26 vegades durant el testimoni. Estava mentint? Era innegable... Això no obstant, no significa que totes les persones que es toquen el nas menteixin, lògicament, a veure si ara acusarem de mentiders tots els que ens parlin refredats... Tocar-se el nas és només un senyal estadístic per detectar l’engany que comprovarem amb altres gestos del seu llenguatge i del seu comportament no verbal.