La cruïlla financera d’Europa

D’una banda, França lidera la idea d’aprofundir la unió del mercat de capitals de la Unió Europea. Es voldria centralitzada, a través de donar els poders de supervisió a les entitats europees. Recents informes sobre les debilitats del mercat únic (informe Letta i informe Draghi) alerten que la manca d’unió dels mercats de capitals europeus fa que bona part dels estalvis europeus se’n vagin a finançar els Estats Units en lloc de finançar la transició verda i digital d’Europa. Es voldria avançar amb la unió del mercat de capitals, entre moltes altres accions, per frenar la decadència enfront dels Estats Units.

De l’altra banda, països com Luxemburg o Polònia fa anys que frenen aquesta visió centralitzadora del mercat de capitals de la Unió Europea. Volen mantenir autonomia fiscal i reguladora. Més d’una desena d’estats de la UE volen una unió de capitals diversa regionalment i oberta als mercats globals. Varsòvia, discretament, s’està convertint en una de les referències a Europa (està desenvolupant un dels exèrcits més poderós de l’OTAN i té una de les economies més dinàmiques). Gràcies a aquesta visió més diversa d’Europa, Luxemburg, Irlanda o Liechtenstein són centres financers globals, seus de multinacionals i regions riques. Per tant, aquests països amb d’altres frenen la unió de capitals centralitzada perquè concentrarien el negoci a les grans capitals centrals d’Europa.

La Unió Europea de capitals es manté fortament fragmentada. Podríem dir que no existeix la unió de capitals. En el si de la Unió Europea hi ha una forta competència entre centres financers i una diversitat de visions sobre què hauria de ser Europa. En aquest context, arriba l’acord d’associació de la Unió Europea amb Andorra. Aquest acord per a Europa i altres petits estats europeus és un precedent a tenir en compte per definir cap a on va la unió de capitals europea. Hi aprofundirem més endavant amb un altre article.