Pregunta

M’apujaran els impostos? Podré estudiar a tot Europa? Perdré competitivitat perquè vindran empreses de fora? Evidentment, un text de tanta transcendència i complexitat –més de 300 pàgines en la seva versió en anglès– genera dubtes, preguntes, neguits. L’acord d’associació amb la Unió Europea i tot el que comporta és un tema que sovinteja a les converses a la feina o amb els amics. Giren sobre allò que considerem que ens pot afectar o allò que canviarà si finalment s’aprova.

Però, més enllà de participar en tertúlies, per què no ens enfoquem a resoldre els dubtes que tinguem o a aclarir allò que no acabem d’entendre? Tenim la sort a Andorra, per les nostres reduïdes dimensions, de poder contactar directament amb les persones que, al llarg dels darrers anys, han negociat amb la UE l’acord d’associació. Persones que han negociat en primera persona, i que ara estan també, en primera persona, a la nostra disposició. Als nostres països veïns això seria impossible.

Per exemple, a les reunions de poble que s’estan celebrant a totes les parròquies (ja se n’han fet a Encamp i a Escaldes, demà serà el torn de la Massana); als esmorzars quinzenals que el secretari d’Estat per les relacions amb la UE, Landry Riba –acompanyat del seu equip–, ofereix a qui ho sol·liciti; enviant un whatsapp (que trobareu al web andorra.ue); fent una pregunta directament al web o les xarxes d’@andorraunioeu... Segur que em deixo algun altre canal.

I no us respondrà cap robot o una persona poc entesa, sinó que, com deia, ho faran les persones que s’han encarregat de dur a terme la negociació i de tancar l’acord.

En definitiva, podem continuar tenint converses de bar, alimentant debats a les xarxes socials o, fins i tot, participant en els comentaris de les notícies dels mitjans de comunicació digitals relacionades amb la UE. Però, en paral·lel, preguntem, qüestionem, resolem dubtes i ampliem informació, per la via que ens resulti més còmode o que ens suposi menys feina i menys energia. Estiguem a Andorra o estiguem a fora. Però preguntem.

Perquè l’important és arribar al referèndum amb una opinió formada constructiva, sigui quina sigui la decisió. Ens juguem massa com a país perquè no sigui així.