‘La zona d’interès’

La setmana passada vaig veure l’angoixant i desoladora pel·lícula La zona d’interès, basada en la novel·la de Martin Amis (2014). És la història de Rudolf Höss (general nazi responsable de la mort de més d’un milió de jueus), qui viu amb l’esposa i els cinc fills en una casa idíl·lica al costat del camp de concentració. El títol ve donat per la denominació, eufemística, de la zona de 40 km2 que envoltava el camp de concentració més brutal de tots, Auschwitz-Birkenau.

El film narra amb fredor absoluta el dia a dia de la família i el seu entorn. Quan Höss no està “treballant” al camp de concentració, és un pare amorós amb els nens mentre la mare es dedica a cuidar el jardí. Els servents jueus s’encarreguen de les tasques de la llar i les pertinences dels presoners es lliuren a la família i es reparteixen entre amics i coneguts. Tot això mentre senten crits, lladrucs de gossos, plors, trets i el soroll dels forns incineradors.

Una hora i 45 minuts amb l’estómac encongit pensant com és possible que els adults facin cas omís de l’horror del seu voltant. Per exemple, quan el comandant és ascendit a subinspector de tots els camps de concentració i ha de traslladar-se a Oranienburg i la seva dona li demana que convenci els superiors perquè la deixin quedar-se ella i els nens, ja que sempre havia somiat amb una casa com l’actual. Més endavant, el comandant torna per transportar 700.000 jueus hongaresos a Auschwitz per ser assassinats i l’única preocupació és fer més eficient la gasificació de les cambres.

És la representació de la banalitat del mal, descrita per la filòsofa Hannah Arendt, la trivialització de l’extermini d’éssers humans sense conseqüències ni ètiques i morals. Un clam contra la desmemòria i el negacionisme, que avui compta amb força adeptes, en memòria dels 17 milions de persones assassinades durant l’Holocaust –6 milions eren jueves– i que hauria de ser de visualització obligatòria a les escoles.