L’Afganistan

Tenia previst escriure sobre la situació de la dona a l’Afganistan quan va sorgir la notícia de l’atemptat que ha matat tres turistes catalans i tres persones afganeses i n’ha ferit alguna més. I això em va recordar les paraules de la Nàdia Ghulam, refugiada afganesa a Barcelona, escriptora i fundadora de l’ONG Ponts per la Pau, quan explica que el seu país està en guerra des de fa anys, però que és una crisi que no és mediàtica.

Ella, que va viure durant anys disfressada de noi per aconseguir treballar i portar ingressos a la seva família abans de fugir de l’Afganistan, sap perfectament la repressió que viu la dona afganesa imposada pel règim talibà.

Segons ella, no hi ha cap dels 30 drets establerts en la Declaració Universal dels Drets Humans que es respectin en aquell país per a les dones. Però malgrat això, encara hi ha dones que creuen en un futur millor i, de manera clandestina, organitzen petits centres de salut de dones (aquelles que van poder estudiar i arribar a ser metgesses, professores... en aquelles de certa obertura però que es va acabar l’agost del 2021) per a dones on les atenen, o altres d’educatius on ensenyar a llegir i escriure a les més petites, o també de formació laboral on es donen eines i recursos a dones en situació de vulnerabilitat extrema i que els permet tenir alguns ingressos i aprendre alguna tasca que les ajuda a tenir una certa autosuficiència i millorar la seva autoestima.

I precisament l’ONG fundada per la Nàdia, una de les poques que treballen sobre terreny, i amb la col·laboració de Mans Unides Andorra, està posant en marxa un projecte perquè 170 dones afganeses tinguin un espai de trobada on les ensenyaran a cosir compreses higièniques de cotó que ajudaran a garantir-los a elles i a altres dones l’accés a aquests productes d’higiene femenina no sempre fàcils d’obtenir. Les dones afganeses ens necessiten i ara no és el moment de deixar-les soles.