Constitució? No, gràcies

És necessària una profunda reflexió quant al pròxim referèndum que en breu temps ens empoderarà a decidir el futur del nostre país. La informació sobre els acords d’associació, no de l’entrada com a membre d’Europa, ens arriba en format de reunions de poble a totes les parròquies, ponenciades pel secretari d’Estat d’Afers Europeus i pel cap de Govern.

Voldria destacar els punts més angoixants. El primer, que Andorra continuarà tenint la sobirania en les quotes d’immigració. El segon punt important és que Andorra continuarà decidint sobre la seva fiscalitat, continuarà, doncs, l’IGI al 4,5%. El tercer punt a destacar fa referència a la llibertat dels serveis i el lliure moviment de capitals. Europa cerca la competitivitat i, en definitiva, que cap país s’enroqui en un proteccionisme opressor amb l’augment de costos dels serveis a la ciutadania. Així, no estarem subjectes únicament a ofertes d’una assegurança d’empreses del país, a títol d’exemple. Tanmateix, podrem seleccionar ofertes hipotecàries d’altres entitats foranes al Principat. Benvingut sia que Andorra Telecom haurà de temperar els preus d’itinerància i roaming als visitants, i evitar els preus abusius que tant rèdit els han portat.

Aquestes empreses, que han viscut en una zona de confort sota un proteccionisme amb data de caducitat, es tensaran per la competència externa. No obstant això, tindran noves oportunitats al mercat europeu si saben adaptar-se al nou escenari. Durant l’any 1993, la ciutadania també va haver de decidir el seu futur. Andorra, provinent d’una època feudal, es mantenia sense Constitució amb un règim d’usos i costums. A similitud d’ara, hi havia un fort corrent del vot en contra d’aprovar la Constitució i continuar en una Andorra feudal. Us asseguro que a molts de nosaltres ens van fer dubtar, però una reflexió ens va aclarir el vot. S’ha de votar sí a la Constitució i si més tard cal canviar-la, la canviarem.