El fangar tòxic

Necessitem servidores i servidors públics a l’administració andorrana que puguin exercir la seva tasca amb professionalitat i independència. Tanmateix, com podem esperar que els millors elegeixin un càrrec directiu a l’administració si s’enfronten a la destrucció de la seva reputació pública? Com podem tenir directius independents políticament, si quan un directiu públic no té la xarxa de seguretat del partit o d’una bona família s’enfronta a un escarni públic?Tenim un enorme problema amb les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Encara que tenim molt bon periodisme a Andorra, tenim un fangar d’espai públic animat per periodistes que s’han convertit en mercenaris a sou per fer titulars en línia que li generin moltes visites i comentaris. Tots nosaltres també en som culpables, quan airegem els conflictes personals a base de comentaris anònims.

Aquest fangar genera un entorn tòxic per a tothom. Assisteixo atònit a com anem cremant a les persones públicament i com generem polèmiques puerils sense aprofundir en els grans debats. El fangar destrueix el prestigi del periodisme, allunya el talent dels càrrecs directius al sector públic i permet mantenir les corrupteles i el clientelisme.

El futur no sembla prometedor. Si amb la digitalització s’ha creat tot aquest fangar, amb la intel·ligència artificial ho empitjorarà tot. Ara ja no caldran mercenaris a sou, es podrà manipular més lliurement. Ens serà molt difícil diferenciar el què és real del que no. Sortiran vídeos inventats de persones fent qualsevol cosa. Ja no sabrem distingir què serà generat per una màquina.

No veig com crear un espai públic de debat, constructiu i democràtic, amb aquest context. Sort que tenim ciutadans i ciutadanes que comenten amb nom i cognoms als mitjans digitals, mitjans de comunicació i periodistes que fan la seva feina amb rigor i directius públics que fan la seva feina amb vocació de servei públic. Els professionals de vocació i d’ètica són l’única salvació.